Montse Armengou treballa a Televisió de Catalunya des de 1985, on ha realitzat moltíssims treballs documentals sobre la realitat social i política del nostre país, com “Els nens perduts del franquisme” (2002), una obra d’investigació històrica realitzada juntament amb Ricard Belis i que va merèixer el Premi Nacional de Periodisme. A més d’aquest, ha realitzat, entre altres, els documentals Les fosses del silenci (2003), El comboi dels 927 (2004), Ravensbruk, l’infern de les dones (2005), Torneu-me el meu fill (2011), Monarquia o República (2012), Avi, et trauré d’aquí (2013) i Els internats de la por (2015). Les seves obres documentals han tingut sempre un gran impacte mediàtic, han rebut nombrosos premis, s’han transformat en llibres, i, en alguns casos, s’han convertit en fons de proves documentals per a agències i activistes dels drets humans. La mirada professional de Montse Armengou sempre ha estat profunda i reivindicativa en favor de recobrar la memòria històrica, la identitat i la dignitat de les persones.

Des de fa uns anys, dirigeix l’espai de programes documentals de Televisió de Catalunya Sense ficció que en poc temps ha esdevingut un programa de referència per a divulgar el periodisme audiovisual d’investigació, estenent una mirada profunda i diversa de l’actualitat social de Catalunya i el món. Durant la xerrada amb el president de la Societat Nova Geogràfica, el periodista i cineasta Jordi Llompart, Montse Armengou va parlar de la seva experiència professional com a periodista d’investigació a la televisió, d’alguns dels seus treballs més impactants, de la realització de documentals i de l’evolució del periodisme a la televisió.