Circular per una pista de terra perduda al cor del Kirguistan i al bell mig de l’enèsima onada pandèmica era la millor definició de llibertat que se’ns podia acudir. El viatge de Naryn al gran mercat d’Osh s’havia frustrat a pocs quilòmetres del destí per una allau que no ens va enxampar per casualitat; l’alternativa era renunciar a Osh o bé fer marrada de 700 Km travessant un seguit de ports de muntanya de 3000 metres. A ningú se li va acudir recular i, una estona més tard, la paleta de colors de la carena de Suusamyr–Too ens confirmava que havíem pres la decisió correcta.
Josep M. Palau