“Flaming Cliffs, Mongòlia”
Foto de Jordi Canal-Soler.
Durant la dècada de 1920 l’explorador Roy Chapman Andrews, que posteriorment esdevindria director del Museu d’Història Natural de Nova York, va dirigir cinc expedicions a l’Àsia Central, concretament a Xina i Mongòlia. Inicialment l’objectiu d’aquelles exploracions va ser trobar la baula perduda de l’home prehistòric, que es creia que havia de ser a Àsia. Roy Chapman Andrews no en va trobar restes, però va descobrir un tresor encara més gran: la riquesa fossilífera d’una regió plena d’ossos de dinosaure. Espècies com Psittacosaurus mongoliensis o Protoceratops andrewsi són només algunes de les que va descobrir.
Un dels jaciments més importants de Mongòlia són els famosos Flaming Cliffs (Penya-segats Flamejants) del desert del Gobi, una formació geològica espectacularment erosionada on Roy Chapman Andrews no només va trobar esquelets sencers de dinosaure sinó també els seus primers ous descoberts en la història. Gràcies a ell es va poder entendre com es reproduïen els grans dinosaures.
Jordi Canal-Soler els ha visitat fa poques setmanes durant l’expedició Roy Chapman Andrews Legacy Expedition, una expedició que volia seguir els passos de l’explorador americà utilitzant cotxes i una caravana de 48 camells bactrians.
“Els Flaming Cliffs, on també vam trobar restes de dinosaure i fragments d’ous, segueix sent un dels jaciments fossilífers més impressionants de tot el món”, diu.
