a
La Societat Geogràfica de Catalunya
Som una organització multidisciplinar que promovem el pensament i la reflexió a través de la divulgació geogràfica. Alhora volem connectar amb el llegat i la tradició històrica de les societats geogràfiques internacionals que han estat pioneres des del segle XVIII, però adaptant les nostres accions i el nostre missatge al món del segle XXI.
info@geografica.cat
instagram
Segueix-nos!!

CATALUNYA En els orígens
de la divulgació
geogràfica

Catalunya ha estat, al llarg de molts i molts segles, cruïlla de camins i pont cultural. El transvasament de coneixement entre el món àrab i Europa durant l’Edat Mitjana no es pot entendre sense Catalunya. Com també va ser fonamental l’aportació catalana a la cartografia renaixentista que va permetre iniciar la gran aventura de les rutes marítimes per tot el món.

Tanmateix, els plans de colonització i evangelització en tots els continents, el desenvolupament del comerç global, la consolidació de la diplomàcia moderna i les exploracions científiques o esportives, han tingut una incontestable aportació de gran quantitat de personatges catalans.

Segurament, tot això té una clara explicació si observem el singular encaix geopolític de Catalunya, entre l’extrem oriental dels Pirineus i la Mediterrània Occidental, però al mateix temps amb forts vincles d’una enorme riquesa cultural a través de les terres de l’antiga Occitània i la Península Ibèrica. La vocació cosmopolita dels emprenedors catalans, sens dubte beu de les fonts de coneixement del seu entorn geogràfic.

Confluència de cultures
i mestissatge

La realitat nacional de Catalunya es va forjar a través del mestissatge cultural i el xoc de civilitzacions, però també per influència directa dels accidents geogràfics. Una identitat consolidada de manera natural, al punt de confluència entre l’antiga Gàl·lia i l’antiga Ibèria, on les llengües primitives parlades per pastors nòmades van donar pas a una llengua en la qual el llatí romà va actuar com fixador. Després de l’enfonsament del món antic, la irrupció del cristianisme, les invasions germàniques i finalment la invasió àrab, van fer augmentar encara més la complexitat identitària. Va ser a partir d’aquest moment, quan un nucli de comunitats a l’extrem oriental dels Pirineus, van estrènyer els seus llaços i es va iniciar estrictament la història catalana al voltant d’una bandera amb fons groc i quatre barres vermelles.

  1. En la gènesi de l'Europa de les nacions.

    A partir de l'any 800
    La necessitat de frenar l’empenta musulmana a l’Europa Occidental, que havia arribat a creuar els Pirineus, va portar a la creació d’una espècie d’escut defensiu entre aquesta serralada i la Mediterrània. Aquest territori va rebre el nom de “Marca Hispànica”, vassall del més famós emperador franc, el mític Carlemany. L’arrel nacional catalana, doncs, està íntimament lligada al món carolingi i l’antiga Occitània (actual sud de França).
  2. La transmissió de la saviesa medieval.

    A partir de l'any 1000
    Es van consolidar un conjunt de comtats feudals amb la ciutat de Barcelona com a líder, tot i que l’intercanvi amb el món àrab al sud de la capital catalana va permetre l’accés als rics coneixements de l’antiguitat. En aquesta qüestió va jugar un paper fonamental el monestir de Ripoll, ben protegit per les muntanyes pirinenques, un autèntic centre de documentació des d’on s’enviaven textos copiats o traduïts cap al cor d’Europa.
  3. L'inici d'una expansió excepcional.

    A partir de l'any 1200
    Els comtats catalans, units amb el Regne d’Aragó, conformaven ja un ens polític poderós, si bé l’enfrontament amb el Regne Franc va fer que els seus interessos miressin definitivament cap al sud ibèric i cap a ultramar. En les successives dècades, la colonització catalana va protagonitzar una expansió territorial sense precedents per tota la Mediterrània, amb una primera posada en escena a través de les conquestes de Mallorca i València.
  4. Pioners de la cartografia moderna.

    A partir de l'any 1350
    La consolidació d’unes fortes institucions i la legislació més avançada de l’època, va permetre no només un domini colonial que va arribar fins a la ciutat d’Atenes, sinó també desenvolupar les tècniques més sofisticades. En aquest sentit va destacar l’escola cartogràfica de Mallorca, dirigida per la seva influent comunitat jueva, amb una obra de ressò internacional com va ser l’anomenat “Atles Català”, el mapamundi més complet i elaborat de tota l’Edat Mitjana.
  5. Descobridors del ``Nou Món``.

    A partir de l'any 1500
    El descobriment d’Amèrica a través dels 4 viatges colombins amb majoria de tripulació catalana i valenciana, va impulsar encara més la gran tradició emprenedora de la gent vinculades a l’antiga Corona d’Aragó. Tanmateix, les principals estructures administratives per dirigir els nous territoris descoberts es van inspirar en les institucions catalanes, inclosa l’acció de les ordres religioses amb la Mare de Déu de Montserrat com a símbol.
  6. Una peça clau de la geopolítica mundial.

    A partir de l'any 1700
    L’inici de la decadència de l’Imperi Hispànic i les seves lluites imperials amb França, van situar a Catalunya com la principal peça geoestratègica. L’oposició catalana a tota agressió i imposicions, va conduir en primer lloc a perdre part del seu extrem nord-est (l’actual Catalunya Nord en territori francès), i a inicis del segle XVIII a perdre els seus principals institucions polítiques i els seus drets històrics, que de pas va marcar un nou ordre global.
  7. Emprenedors de l'era industrial.

    A partir de l'any 1800
    La influència de la Revolució Francesa va permetre un marcat renaixement català, expressat en l’èxode de nous emprenedors cap a les colònies americanes que aviat es van convertir en països independents. En la creació de les noves repúbliques hi va haver un important concurs d’elits d’origen català, que de passada va generar un nou flux comercial basat en revolucionàries tècniques industrials i empresarials.
  8. En l'avantguarda del món global.

    A partir de l'any 1900
    La força de la burgesia catalana havia aconseguit situar Catalunya com un dels territoris més puixants i dinàmics d’Europa. La industrialització i modernització del país, així com la projecció internacional de la ciutat de Barcelona, van atreure els principals corrents culturals de l’època. Catalunya tornava a ser pionera en generació de projectes de tot tipus; socials, econòmics, urbanístics, educatius, esportius o artístics.
  9. Referents internacionals del segle XXI.

    A partir de l'any 2000
    Gràcies a la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona el 1992, la ciutat convertida en metròpolis havia aconseguit finalment posicionar-se com a capital global. Paral·lelament, el nou segle XXI va consolidar la indústria turística catalana com una de les majors potències mundials, al mateix temps que les empreses catalanes exporten els seus productes, els seus projectes o el seu talent per tots els mercats i racons del planeta.

Impulsors d'un
llegat mil·lenari

La clau perquè un país canalitzi el seu coneixement i es projecti de manera universal, passa per tenir entitats civils i polítiques fortes. A Catalunya, com en pocs llocs del món, hi ha hagut des de sempre una clara voluntat de progrés i d’estar a l’avantguarda de tots els avenços humans. Tanmateix, la vocació cooperativista de la societat catalana, base fonamental de la seva pròpia supervivència, és un altre dels actius que han permès teixir una ampla i completa xarxa d’organitzacions.

Emprempta VISIONARIS I EXPLORADORS

La cultura i la història catalanes són una realitat excepcional, tant per la qualitat com per la quantitat de fets i personatges. És per això que es fa impossible seleccionar milers d’elements contrastats, de figures de primer ordre o del resultat de gestes col·lectives amb transcendència internacional. En aquesta selecció hem establert un relat cronològic que estableix un vincle directe amb la continuïtat de la nació catalana, dins del complex context geopolític que ocupa al món, i que ha fet de la seva societat un dels pilars essencials per entendre la història de les civilitzacions en els últims mil anys. A més del valor documental del que s’ha seleccionat des del punt de vista de la divulgació geogràfica, també volem retre homenatge al talent humà en les arts i en les ciències, així com a la voluntat dels seus representants de deixar un llegat etern.

Ramon Llull (1232 - 1316)

El cim de la saviesa medieval

Fill de l’aristocràcia de Barcelona que va acompanyar el rei Jaume I en la conquesta catalana de Mallorca (1229 – 1231), es va criar a la major de les Illes Balears amb tots els privilegis de la seva condició com a membre de la Cort Reial. La seva excel·lent formació intel·lectual i la seva visió cosmopolita del món van fer d’ell el major exponent del pensament medieval, amb més de 200 obres escrites en llatí, català, occità i fins i tot àrab. La filosofia i la teologia van ser el centre d’aquestes obres, en paral·lel a les seves missions diplomàtiques i experiències personals, que el van portar a viatjar per bona part de l’Europa Occidental, passant pel Nord d’Àfrica i el Pròxim Orient.

Arnau de Vilanova (1238 - 1311)

El metge més important de l'Europa feudal

D’origen incert però fortament vinculat a la Casa Reial Catalana, va completar els seus estudis a la Universitat de Montpeller i posteriorment va ser considerat el metge més important del seu temps a Europa. La ciutat de València va acabar sent la seva residència habitual, si bé va viatjar per tots els territoris vinculats a la Corona d’Aragó, des dels Pirineus fins a Sicília. Va escriure obres sobre medicina, alquímia, filosofia i teologia, mentre que d’altra banda va exercir importants accions diplomàtiques en relació a França i el Papat. Cal destacar els seus discursos a la Universitat de París o el seu paper de mediador en el disseny de l’estatus polític del Principat d’Andorra.

Ramon Muntaner (1265 - 1336)

La crònica més excepcional sobre l'era de les croades

Fill de l’aristocràcia militar de l’antic Comtat d’Empúries (Girona), nascut a la vila de Peralada, la seva figura està lligada a l’etapa de major apogeu de l’Imperi Català per la Mediterrània, amb el paper de diplomàtic i escriptor. La seva crònica sobre la Corona d’Aragó que recull els seus intensos viatges i recopila altres cròniques anteriors, es considera la més important de l’època. En aquest sentit destaca la seva participació en la missió de l’anomenada “Companyia Catalana d’Orient” (1303 – 1305), creada per a la defensa de l’Imperi Bizantí enfront dels turcs a l’antiga Constantinoble (actual Istanbul), que va establir les bases de la petjada catalana a la zona durant gairebé cent anys.

Cristòfor Colom (S. XV - 1506)

La gran aventura que va canviar la història del món

Fill de l’aristocràcia catalana amb múltiples connexions, la seva condició de navegant anava acompanyada d’una sòlida formació humanista. La famosa expedició que va culminar amb el descobriment d’un “Nou Món” l’any 1492, es va gestar gràcies a l’aportació econòmica i humana del seu entorn directe. Prova d’això va ser la celebrada rebuda a Barcelona i la reunió amb els Reis d’Aragó i Castella al monestir de Sant Jeroni de la Murtra. Tres viatges van completar les seves exploracions per les costes del Carib i Amèrica Central. Els fons bibliogràfics de la família Colom es van convertir amb el temps en una de les majors biblioteques privades del món.

Antoni de Montserrat (1536 - 1600)

La primera documentació de l'Himàlaia

Fill d’una família noble de la vila de Vic (Barcelona), després d’ingressar en l’orde dels jesuïtes va ser enviat a Portugal per completar la seva formació a les universitats de Coïmbra i Lisboa. L’any 1574 va partir juntament amb altres 40 missioners cap a les colònies portugueses a l’Índia, per tal d’evangelitzar la cort del Gran Mogol Akbar. Entre els anys 1579 i 1582 va viatjar pels territoris d’aquest regne, estès entre la vall del Ganges, l’Himàlaia, Caixmir i Afganistan, prenent nombroses notes. El 1589 va emprendre una altra missió cap a Etiòpia que va acabar amb el seu empresonament al Iemen durant gairebé 7 anys. Els seus últims dies els va passar a la colònia de Salsette (Bombai).

Ildefons Ramírez d'Arellano (S. XVI - 1624)

El primer estudi de l'extrem austral d'Amèrica

Nascut a la vila de Xàtiva (València), va canviar el seu nom pel de Diego després de convertir-se en pilot transatlàntic i cosmògraf de la Casa de Contractació de Sevilla. La seva consagració va arribar entre 1618 i 1619, al capdavant d’una expedició per explorar el pas del llegendari Cap d’Hornos, que dos anys abans havia descobert una expedició holandesa. Després de cartografiar la costa i mesurar les coordenades, va batejar a l’actual Illa Major de Terra del Foc amb el nom d’Illa de Xàtiva, topònim que es va mantenir fins a inicis del segle XVIII. El punt més austral del planeta mai aconseguit fins llavors per aquella mateixa expedició, conserva el nom d’Illes de Diego Ramírez.

Pere Claver (1580 - 1654)

El primer activista dels drets humans

Fill de camperols rics del poble de Verdú (Lleida), amb 15 anys va ser enviat a Barcelona per estudiar humanitats i poc després va entrar a formar part de l’orde dels jesuïtes, completant estudis entre Tarragona i Mallorca. L’any 1610 es va embarcar cap a Amèrica en missió evangelitzadora, i un cop a l’actual territori colombià va passar els seus primers anys a la zona andina, al voltant de la capital de Bogotà. El 1616 es va instal·lar definitivament a Cartagena d’Índies, dedicant la resta de la seva vida a protegir els drets humans dels esclaus negres que arribaven a aquella ciutat. La seva obra humanitària va portar a ser santificat i també a ser declarat patró de la República de Colòmbia.

Juníper Serra (1713 - 1784)

El fundador de les grans ciutats de Califòrnia

Fill de camperols del poble de Petra (Mallorca), el seu nom original era el de Miquel Josep, que va canviar per Juníper en entrar a l’orde franciscà. Un cop doctorat en teologia i filosofia, va ocupar una càtedra a la Universitat de Palma de Mallorca fins que el 1749 es va traslladar a Mèxic per iniciar la seva obra evangelitzadora. Entre 1750 i 1760 va impulsar la fundació de 5 missions fransciscanes al cor del territori mexicà, i a partir de 1769 va liderar la colonització de Califòrnia a través d’una desena de noves missions, com San Diego, Los Angeles o San Francisco. La seva figura forma part del grup que decora el Saló de les Estàtues del Capitoli dels Estats Units.

Gaspar de Portolà (1716 - 1786)

El descobridor de la Badia de San Francisco

Fill de l’aristocràcia militar de Lleida, nascut al poble d’Os de Balaguer, des de molt jove va formar part de l’Exèrcit Espanyol. Després de servir en diferents campanyes per Europa, l’any 1767 va arribar a l’antic Virregnat de Nova Espanya (actual Mèxic i sud-oest d’Estats Units). Entre 1768 i 1770 va dirigir diverses expedicions terrestres per explorar l’actual estat de Califòrnia, sent designat el primer governador d’aquest territori. Els seus dos grans èxits van ser el descobriment de la Badia de San Francisco i la consolidació de l’antic Camí Reial entre Califòrnia i Mèxic, al comandament de l’anomenada “Companyia Franca de Voluntaris de Catalunya”.

Felip Bauçà (1764 - 1834).

Els primers mapes complets d'Amèrica i el Pacífic

Nascut a Palma de Mallorca, després de formar-se com a geògraf i pilot de navili, entre 1789 i 1794 va participar a l’emblemàtica expedició al voltant del món comandada per l’italià Alessandro Malaspina. Els seus treballs cartogràfics van abastar un ampli repertori, com un Atles Marítim d’Espanya, bona part de les costes d’Amèrica del Sud, el mapa general de Colòmbia o diversos mapes de la divisió provincial espanyola. Declarat opositor del rei Ferran VII, en 1826 es va exiliar a Londres, dipositant a la Biblioteca Britànica els mapes que va utilitzar uns anys després l’expedició del naturalista Charles Darwin. A Nova Zelanda hi ha una petita illa a la seva memòria.

Domènec Badia ``Alí Bei`` (1767 - 1818)

El primer europeu a la ciutat santa de la Meca

Fill d’una família de Barcelona vinculada als alts funcionaris de l’Estat, és conegut per la gran aventura que va realitzar entre 1803 i 1807, consistent en viatjar camuflat com musulmà a través del nord d’Àfrica i el Pròxim Orient. Gràcies al seu talent creatiu i al canvi de nom pel de “Alí Bei”, es va convertir en el primer europeu a visitar la ciutat santa de La Meca. De retorn a l’Espanya ocupada per les tropes napoleòniques, va passar a ser conseller del governador José Bonaparte, amb qui va fugir a França l’any 1813. El 1814 es va publicar a París el seu cèlebre llibre “Els Viatges d’Alí Bei”, i el 1817 va viatjar a Terra Santa per a una missió secreta, morint a Damasc l’any següent.

Jacint Verdaguer (1845 - 1902)

El gran poeta dels Pirineus i els seus mites

Nascut al poble de Folgueroles (Barcelona), després de completar estudis humanístics i ser ordenat sacerdot a Vic, el 1874 va ser contractat com a capellà de l’antiga Companyia Transatlàntica dels marquesos de Comillas, realitzant una desena de viatges entre Europa i les Antilles. El vincle amb altres famílies aristòcrates li va permetre viatjar des de Rússia fins al nord d’Àfrica, i al mateix temps va protagonitzar un bon nombre de travesses a peu i ascensions als majors cims pirinencs. Els seus poemes “L’Atlàntida” i “Canigó”, resumeixen una magna obra intel·lectual en base a les seves experiències viatgeres i inquietuds místiques. El seu enterrament a Barcelona va ser multitudinari.

Pau Casals (1876 - 1973)

El major violoncel·lista de tots els temps

Fill d’una il·lustre família de músics, nascut al poble del Vendrell (Tarragona), va començar a estudiar piano, flauta i violí a l’edat de 5 anys. A partir dels 10 anys es va centrar en el violoncel, graduant-se a l’Escola Municipal de Música de Barcelona el 1893. Des de llavors, la seva carrera com a professor, compositor i concertista no va parar d’augmentar, amb actuacions per Europa i Amèrica. La Guerra Civil Espanyola el va obligar a exiliar-se, primer al sud de França i posteriorment a Puerto Rico. El 1971 va presentar a la seu de les Nacions Unides el seu “Himne a la Pau” (Cant dels Ocells), amb un memorable discurs sobre Catalunya com a nació històrica.

Ramon Margalef (1919 - 2004)

El pioner mundial de l'ecologia moderna

Nascut a la ciutat de Barcelona, va començar a estudiar biologia de manera autodidacta mentre treballava de comptable, però el seu talent el va portar a completar el doctorat com a biòleg a Madrid, el 1952. Durant totes les seves etapes de formació i professorat va recórrer gran part del territori català, realitzant treball de camp entre els Pirineus i la Mediterrània. El 1967 es va convertir en el primer catedràtic d’ecologia d’Espanya per la Universitat de Barcelona. La seva obra divulgativa sobre oceanografia, limnologia i ecologia en general, amb més de 600 articles i desenes de llibres publicats, està considerada la major referència mundial en la matèria i embrió de l’ecologia moderna.

Jordi Sabater Pi (1922 - 2009)

Un dels grans primatòlegs de la història

Fill d’una família benestant de Barcelona, arruïnada després de la Guerra Civil Espanyola, el 1940 es va traslladar a la colònia de Guinea Equatorial per treballar a les finques cafeteres d’uns parents. Entre aquell any i 1969, va realitzar de manera autodidacta alguns dels majors estudis sobre comportament de grans primats africans (ximpanzés i goril·les). El 1966 va rescatar al famós goril·la albí anomenat “Floquet de Neu”, que va viure fins a 2003 en el Zoològic de Barcelona. El 1972 la prestigiosa National Geographic Society li va concedir una beca per fer altres estudis a Rwanda, i el 1977 va ser el pioner en impartir classes d’etologia com a professor de la Universitat de Barcelona.

Fes-te soci Suma't a nosaltres Fes un donatiu Fes-te soci Suma't a nosaltres Fes un donatiu

Societat Geogràfica de Catalunya OBSERVAR - CONÈIXER - PROTEGIR

Empreses col·laboradores